Com podeu observar a la gràfica una sortida una mica massa dura per reprendre l'aturada de les vacances, ja que el desnivell acumulat de més de 2500m i la llargada de 52km pesava molt sobre les cames dels més desentrenats, Gerónimo, Josep Mª i en Jaume Xaus. La resta, gent molt entrenada, ho ha fet com si res: David Argerich, Pere Argerich, David Méndez i un de nou que es diu Miquel (em sembla!).
Sortim d'Òdena pels voltants de les 8:20 en direcció a Montbui fent ruta turística pels carrers d'Igualada. Enfilem cap al Coll de la Portella per arribar a Tous a esmorzar. Una hora i mitja després enfilem en direcció a Clariana per baixar el Pla del Magre. Pugem el castell de Jorba i més amunt fins i tot! Una ascensió molt dura pels més desentrenats! Continuem planejant per l'Alta Anoia fins arribar a Òdena pels voltants de les 13:30.
Sortida com sempre pels carrers de St. Vicenç esquivant els cotxes dels cecs, pq quan ja fa més d’una setmana que hi ha cartells cada 100m dient que el diumenge des de les 7 del matí fins l3h no hi aparquis i la gent hi segueix aparcant, has de ser cec o inútil integral...
Un cop esquivats els cotxes comencem la 1a pujada, primer per asfalt fins entrar al camí de terra on ja apareixen les 1eres rampes importants, a dalt amb les pulsacions a rebentar, baixada pel 1er sender que amb la pluja del dijous va deixar el terreny en molt bones condicions per seguir una bona traçada, el corriol començava a pujar fins arribar a la mítica casa amb aquells esglaons de pedra en punxa tan característics, arribada a la pista i novament pujada per pista on pots anar veient la cantera a la teva dreta. Un cop dalt 1er avituallament, per entrar a un corriol mig de pujada, també mític en aquesta cursa, fins aquí pràcticament només tens la sensació d’estar pujant tota l’estona, fas una baixada per pista una mica més llarga però sempre per afrontar la següent pujada la qual havien llaurat, sort novament de la pluja que va tornar a xafar el terreny i era més passable del que hagués pogut ser en sec, 2on avituallament a molt poca distància del 1er, i ara ja una bona estona de baixada per corriols i trialeres, no molt difícils però amb força pedra solta. Entre mig alguna rampa maleïda i tornem a baixar fins baix de tot del riu per fer una pujada tècnica també mítica per arribar a la casa d’arcades, on ens esperava el 3er i últim avituallament, per hidratació que no sigui. Seguim la pista per arribar al sector de Can Padró, puja, baixa pels corriols també ja molt coneguts i fins l’urbanització on per sort aquest any ens escurçaven la pujada per asfalt que tan va matar en l’edició anterior. Última baixada per uns nous esglaons de fusta, travessar la via i esprint a plat fins a meta per dins el poble i apa a gaudir de les delicatessens.
En aquesta edició han reduït la mítica pujada a St. Jaume de Vallhonesta, llarga i matadora, disminuint així el temps total i completant els km’s amb molts més corriols que van fer-la més entretinguda. La pluja d’uns dies abans va deixar el circuit en molt bones condicions podent gaudir dels corriols amb més tranquil·litat.
Classificacions de l’Òdena:
Enric Forn à 1:44:25 à 15è general i 7è èlit
David Pallarès à 1:45:17 à 20è general i 10è M30
Sergi Pujabet à 1:48:03 à 33è general i 6è Sub23
Bernat Cañellas à 1:51:18 à 44è general i 12è èlit
Pere Argerich à 2:04:10 à 102è general i 18è V40
David Argerich à 2:11:13 à 122è general i 56è M30
Cristofer Arjona à 2:14:22 à 128è general i 14è Sub23
Marta Viladoms à 2:36:29 à 153a general i 3a fèmina
L’Enric pillant un pajaron anant en 7a posició, passant a la 40 i recuperant fins al 15è per acabar mig dignament, ell diu que van ser les barretes en mal estat. El Pallarès amb males sensacions, el Sergi fotent pals a tort i a dret arribant a meta en una de les seves millors posicions, diu que és la seva nova amiga.... El Bernat per variar que vol continuar fent petons al terra per on passa. Els germans Argerich que per les fotos sembla que s’ho passen prou bé, sobretot el David... L’Arjona esperant als avituallament a la Marta i gaudint de la seva 1a Anbaso de l’any i la Marta fent les mítiques duatlons al llarg del circuit.
Domingo 21 de septiembre, quedamos en la plaza del pueblo como siempre a las 8h , esperando el cuarto de hora de rigor, seremos 6 bikers.J Maria, Jose Ramos, Ivan lopez, Matu, Jonathan Gil , A trujillo.
Sin tener la ruta muy clara, decidimos ir dirección los molinos y segun las fuerzas hacer el Cogollo, J Maria se presta a hacer de guia y empezamos la salida.
Cogemos el camino que va hacia el Samunta ,luego nos tiramos por un senderillo muy chulo que enlaza con el cruze de la hipica de Cal Magi y empezamos a subir por el camino que nos llevara a Can Prat, durante la subida tenemos la unica incidencia , para variar el Matu tiene problemas con la bici, se le queda el pedal colgando de la bota , pero por suerte no esta roto y podemos volver a ponerlo , por ultimo enlazamos con la pista que nos lleva a almorzar al centre de castellfollit.
Durante el almuerzo entran las prisas y decidimos pasar del cogollo para poder estar pronto en casa, una peña ciclista de Suria nos hace el favor de dejarnos unas herramientas para apretar el pedal del Matu que tiene ganas de bajar a lo Kamikaze.
Para bajar vamos hasta el repetidor y cogemos la trialera conocida como el calvario, muy guapa y emocionante, enlazamos con can Sabate y llegamos a Odena a las 12h por el castillo , en total unos 40 km y un buen rato.
Tendriamos que intentar dar mas vidilla a la salida de los domingos , que parece que ultimamente cuesta hacer 1 grupillo
4 136 AGUSTI PARALS Marti Master 40 DARO CC DARO 3:03.469 3:44.794 3:03.469
5 134 MASSOT FIGUERAS Germa Master 40 DARO CC DARO 4:02.088 3:35.867 3:35.867
6 139 MENGIBAR LIGERO Rafael Master 40 ALT URGELL C BIKE ESPLUGUES / 3:52.782 3:38.098 3:38.098
7 140 GARCIA MARTIN Alberto Master 40 ST.ANDREU BARCA 3:41.305 3:46.456 3:41.305
Bueno, ya van quedando menos carreras, una mas en Fonteta (GI) y finito.
La de hoy estrenábamos circuito, el las montañas de Las Masies de Voltrega, un paraje de alta montaña, un circuito diseñado por corredores de la zona y eligieron el camino mas corto entre dos puntos, así era el trazado, así a sido la multitud de bajas,14 bajas record en carreras nacionales con sábado y domingo, record en material de bicis rotas, record en adrenalina “por pelotas”, el esfuerzo de los organizadores a dado lo que pretendían, un autentico descenso para las bicis del 2008.
Mi carrera a sido con una primera baja asegurada, que en el tramo final de dos empalmadas se me a desencalado un pie y e tenido que cortar para no saltar el segundo. En la segunda los tiempos me marcaban que con un poco mas de ritmo, asegurando los saltos de llegada a meta podía acabar segundo, pero las prisas no son buenas y e tenido tres toques con árboles, recuperando solo 5” y el cuarto, por décimas se me a colado, así que veremos en la general que a pasado. Ya os contare mas, el próximo finde estaré en GALDAKAO (BI), para correr la última del Open de España.
Dimecres a les 19:30 sortida d'Igualada per començar l'aventura, Trujillo, Maturana, Lídia, Cristofer, Enric i Marta. Mil hores i dos mil corbes més tard arribada al punt de sortida: Refugi Can Masover de SON. Ens ensenyen els llocs d'interès de la casa i cap a sopar, un bon plat de macarrons gratinats, una amanideta i pollastre rostit, seria per la gana que dúiem, però ho vam trobar d'allò més bo. I a quarts d'una cap a dormir, una habitació amb lliteres per tots costats, ple de gent, i apa posa't a dormir.... que si un ronca, que si l'altre fa sorollets, que si pudor a peus... però vaja, n'hi ha alguns que dormien més que d'altres,... la Lídia a les 6 en peu amb alguns que no deuen saber que fer.. l'esmorzar no era fins les 7:30h. Els més dormilegues ens aixecàvem a quarts de 8. Conversa absurda amb una senyora i un bon esmorzar, deixar les maletes apunt (cal dir que casi seria del millor que hem pogut fer, pagar pq ens duguessin les maletes, cada dia roba nova i aixuta, un gran que....). Provem l'invent del Jordi Viladoms per dur el Road book i de conya, ni fet a mida, serà que té molta experiència en el tema...
1a etapa: SON-VIELHA Sortíem una mica més tard que la resta de la gent, passades les 10, però tenint tot el dia per endavant,.... només començar ens endinsem al parc, uns corriols espectaculars:
Fitxem al refugi de Gerdar, pel qual ens diuen que no ha passat ningú més, alucina que de Son potser havien sortit 20 persones abans que nosaltres ¿¿?? Allà enllaçavem amb la carretera i als pocs km ens comença a ploure, fantàstic, tot just duem 1h i poc i ja ens estem mullant,....anem passant poblets i esperant la pujada del dia. Al entrar a la pista ja en trobem un que s'ha amagat en una caseta de pagés,... nosaltres més valents, continuem endavant.... al llarg de la pujada anem reagrupant, un ritme suau, que ens queden molts km per endavant.... el tema del road-book dut per l'Enric encara no estava massa clar, és culpa de l'organització o culpa del lector, això mai ho sabrem,.. per sort amb alguna indicació que trobàvem pels camins, vam aconseguir arribar al següent punt, REFUGI DE MONTGARRI, tots ben molls entrem molt decidits cap dins per poder dinar, la 1a sorpresa és el preu del menú: 26€!! i allò típic del menú del peregrino res de res... miraves la carta i 3/4 del mateix.... llavors ve una noia molt "simpàtica" i ens diu que si no ens van bé aquells preus que podem anar a la barra de fora a fer un entrepà ¿¿¿???? finalment decidim escurar-nos les butxaques, compartir dues amanides i una butifarra per cadascún,.. una mica de pa, aigua i tinto de verano,...sense postre ni café 19€/persona, un preu molt raonable no??? això sí, et regalaven un xupito,...
Ara amb la panxa plena i sense pluja, continuem la nostra travessa, arribem al pla de Beret amb unes vistes espectaculars i ja només ens quedarà baixada fins a Vielha, anar passant per algun que altre corriol, alguna rampa trampa i una mini visita al ós d'Arties. I com no, abans d'arribar al hotel, encara ens va ploure un parell de cops més,.. per si no havíem crescut prou... i al llarg del recorregut ens anàvem creuant amb el Sr. GPS.
Al final del dia 68,5km i 5:40h pedalant.... al ser el 1er dia, la cosa va anar molt tranquila, però ja ens n'adonem que les notacions de dificultat són una mica exagerades, així que per les següents etapes el ritme ja va variar.
Aquest cop ens allotjavem al Hotel Pirene de Vielha, així que després d'una bona dutxa amb aigua calentona, roba seca anem a berenar a una cafeteria, per després poder fer un bon àpat al hotel i agafar forces....
2a etapa: CONANGLES - MALPAS
A les 8 del matí ens passava a buscar el taxi que ens duria a l'altre banda del túnel, així que a les 7:15 tots a baix al menjador delectant-nos amb un buffet on el més atacat per tothom van ser els donuts.... deu ser el més energètic??
A quarts de 9 ja apareix el taxi i tots fent cua, resulta que al remolc hi cabien 25 bicis però dins només 19, així que ens queden totes les bicis carregades però no hi cabem tots, així que la Lídia i la Marta decideixen pujar i recollir les bicis al final, teòricament amb 15-20minuts arribava la 2a tanda,... al final va resultar que la 2a tanda arribava al cap d'1h, així que estaven allà congelades a 7º sota el mapa de la zona,... per sort vam decidir passar-nos pel refugi de Conangles per fer un café amb llet reanimador. Així que novament començàvem a pedalar a les 10h. Comencem baixant, amb alguna trampa sorpresa, uns paratges espectaculars on anàvem trobant-nos amb diferents grups que també seguien el recorregut, els bombers de Palamós, la colla de Mataró, i el mític Sr. GPS. Aquí ja hi va haver la 1a cronoescalada fins al Coll de Serreres, amb alguna conversa molt interessant: si hi ha 6km de pujada i passem de 990 a 1250m, quina pendent hi ha Trujillo? eing? si yo soy de los de estudias o trabajas? lo cualo? si els hi haguessiu vist la cara amb els de mataró.....al fer cim, l'Òdena ja va deixar marca, tots els altres acollonits amb l"'equipo molón" de la copa del món. Després ja vindria baixada fins al poble de Llesp on vam fer uns entrepans de truita i uns postres d'escàndol en un Forn de Pa. Per empalmar després amb la ruta de l'aigua, uns corriols espectaculars, que fer-los al revés deu ser genial, pq ens tocaven unes patejades amb la bici a coll que no veas.... Finalment empalmariem amb una pista asfaltada on la cosa anava pujant i s'enganxava de mala manera, a Iran fitxàvem en un restaurant on hi havia un gos reposant a les escales, llàstima de no haver fet cap foto, però era l'expressió total de "fer el gos", tranquils que aquelles escales no es mouràn d'allà.... Quan finalment feiem l'última baixada fins a Malpàs va i la Marta cau tontament en un punt cimentat per on passava un rierol, res una cremadeta a la cama i cop de cap al terra amb contractura cervical incorporada.....
Aquest cop van sortir 4:17h i 54,1km, amb una cronoescalada i la resta observant els diferents paratges per on anàvem passant.
Finalment a Casa Paqual, una bona dutxa, taller de mecànica amb el Cristofer, que li va deixar la roda nova amb el Matu. Al acabar anem a fer una volta al bar del poble per bernar una mica i sorpresa, sorpresa, resulta que feien xocolatada a la qual ens van "convidar" mira que estem de sort.... I al vespre la senyora de la casa ens va fer un sopar de luxe.
3a etapa: MALPAS - TORRE DE CABDELLA No cal tornar intentar marxar d'hora, però aquest cop ens hem avançat 1/2h a l'hora habitual, foto de rigor al pati de la casa, on tot i el sol que semblava fer, es notava ja una baixada de temperatures important,
Primera pujada fins a Castellars on ens tocaria fitxar i una senyora amb molt mala baba ja ens va fotre la bronca per baixar amb les bicis fins al pati, es veu que la gent té mal despertar... empalmem amb una pista forestal i puja que pujaràs, tots a un ritme tranquil per anar escalfant motors....efectivament ja ens tornàvem a creuar amb el nostre amic, el Sr. GPS. Un parell de colls i baixada fins les Esglèsies, on l'Enric fent una demostració de derrapatge per asfalt va llepar el terra, per sort anava amb la roba d'hivern i ni una sola rascada, una mica de mal l'hombro i tirant.
Un cop a baix ens treiem algunes capes i a fer el Coll de l'Oli, novament alguns esprints fins d'alt pels més forts i la resta anar pujant que els km ja es notaven a les cames i els culs ja estaven molt pelats...Un cop dalt unes vistes espectaculars, que ja només per això recomanem fer aquesta ruta.
Allà empalmariem amb un corriol de baixada molt xulo on ens vam trobar amb 3 nois amb averia mecànica, la qual vam solucionar ràpidament. I fins a la Torre de Capdella on ens trobàvem a la família Seuva i on ens instal·lariem per passar la nit.
Aquesta 3a etapa, la més curta seria de 3:27h i 39,6km
A la tarda tots nerviosos veient la pujada a l'Angliru amb el triomf de Contador, que ja estava més que cantat,... quina agonia pujar-ho amb tota la gent allà sobre que casi no pots ni respirar i es pensen que t'ajuden intentant emputjar-te, sort que són pros, sino més d'un hauria anat per terra....
4a etapa: TORRE DE CAPDELLA - SON
Avui sí que és obligatori llevar-se d'hora, l'etapa calculem que serà llarga i tenim tres hores per tornar a casa, així que a les 7 en punt esmorzant i a quarts de 9 ja ens posàvem en marxa. Aquest cop tocava pujar fins l'infinit al Coll de TRIADORS, així que cadascú al seu ritme i anar trobant gent per la pujada, fins dalt de tot, on després de 12km hi havia un parell d'animes caritatives que ens oferien un té calentò i ens deixaven posar dins la furgoneta mentre esperavem la resta del grup. Això no es pagava amb or, a 4º i amb vent gèlit.... MIL GRÀCIES!!!
I ara un puja baixa, passant pel coll de la PORTELLA fins arribar al capdemunt de les pistes d'esquí d'ESPOT on baixariem per les pistes blaves fins al poble, aquí ja teniem a la Marta clavadíssima del coll, i amb unes ganes bojes d'acabar la ruta. Decidim parar-nos en un bar del poble i ens trobem una senyora rància amb jersei de llana i coll alt que no ens va deixar tancar la porta pq ella tenia calor..... per sort uns cacaolats i uns entrepans de truita ens van mig recuperar per agafar forces per fer els últims 15km fins a SON, que es farien una mica pastosos tots per carretera,... però finalment arribàvem a SON congelats de fred, per sort teniem les maletes i ens podríem canviar de roba per fer la última foto MISSiÓ COMPLERTA!!! A la foto el nostre amic Sr. GPS que efectivament arribava en el moment just.
Acabaríem l'etapa amb 4:34h i 59,7km. Així que al final ens surten 222km i 18hores de recorregut. Mil fotos, alguns vídeos molt bons que ja anirem penjant i un fart de riure.
Recomanem la Casa Pasqual i el Forn de pa de Llesp, no pareu mai a dinar al refugi de Montgarri, i si aneu per Espot truqueu-nos per preguntar a quin bar no heu d'anar mai!!!!
Una aventura genial, així que per l'any vinent ja anem pensant en fer la Pedals d'Occitània.
Retornem de les vacances amb un circuit molt divertit, 50% pujada durada, 50% baixada tècnica en un punt just pq la carrera fos molt ràpida, tot i que es convertia en una cursa força dura, només cal veure el temps del primer d’1:33h.
Començàvem com és habitual pujant al Cogolló i com en l’edició anterior baixant pel sender fins la carretera asfaltada, on cada cop la rodera està més marcada i es pot anar més ràpid. Un cop travessada la carretera entrada a un nou sender revirat per dins el bosc, molt espectacular, planejant fins arribar a un tallat, on només baixarien els més atrevits, continuàvem baixant fins el punt més baix, on llavors començaria una pujada llarga i que es faria força dura per les diferents rampes amb un desnivell molt important. Al tornar arribar a l’alçada de Castellfollit aniríem en direcció a St. Pere, on hi hauria el primer avituallament i on ens esperava un nou sender espectacular i molt ràpid de baixada, aquí es va notar una gran feina de neteja,“el Joan va treballar dur cada dia, i alguns en podem donar constància....”. Arribaríem al riu on semblava que començaríem a pujar, però no, de cop travessàvem un camp i un altre cop avall, per anar a buscar unes rampes de pujada que acabarien de trencar les cames al personal. Per sort llavors planejava una mica per anar recuperant, en un pla pujada en el que alguns podrien fer molt mal... per tornar a arribar a les últimes rampes mortals, per sort a dalt hi havia el segon avituallament per refrescar-se una mica i poder afrontar els últims kms, primer passant per un sender planejant i lluitant amb les branques fustigadores, tornem a baixar una mica per tornar a arribar a la carretera i tornar a pujar, fins al camí principal de pujada al Cogolló, on ja semblava que arribaves a meta, i de cop emboscada cap a la dreta, baixant per un camí ample, per finalitzar amb unes últimes rampes, en el que alguns encara quedaven forces per poder esprintar als contrincants.....
Un circuit trencador, dur però per sort ràpid, fa dos anys hi va haver massa pista, l’any passat massa tècnic i aquest any diríem que han trobat el punt mig ideal !!!!
Pels que vam fitxar de l’Òdena, alguns més contents que d’altres, el Bernat va tornar a abandonar per tercer any consecutiu,.... aquesta cursa li té mania!!! Aquest cop problemes mecànics, va doblegar el plat!!!! I per la resta:
Enric Forn----------1:40:29----- 10è general i 7è èlit David Pallarès-----1:43:18------16è general i 6è M30 Sergi Pujabet-------1:50:24-----35è general i 2on SUB23 Marcelo Reymundi- 2:00:17---83è general i 22è èlit Pere Argerich-------2:10:21----112è general i 17è V40 David Argerich-----2:15:42----128è general i 50è M30 Marta Viladoms----2:33:54 ----147ena general i 4a fèmina Lídia Borràs--------2:52:42-----157ena general i 6a fèmina
El dia 1 de juliol d’enguany començava la ruta més important, tant pel número d’etapes, però sobretot pel desnivell i la dificultat, que mai havia fet abans; la TRANSALPS, que va de Ginebra a Ventimiglia. Vaig veure un article d’aquesta ruta al vèrtex i em va atraure moltíssim. Així que, sense trobar ningú amb qui fer-la, vaig aventurar-me tot sol. Després de l’experiència del camí dels bons homes de l’any anterior em veia preparat. A l’article, la ruta tenia 21 etapes amb 1.000 km i 30.000m de desnivell positiu. Vaig anar seguint la ruta al peu de la lletra, fent molts trams a peu, passant per damunt la neu, pujant colls inimaginables amb bici i alforges, posant bona cara al mal temps, al sol,... però els paisatges i les vistes compensaven de sobres tots els esforços.
Anteriorment, he fet la via de la plata (04), la transpirinenca per carretera en 2 trams (05-06), la pedals de foc (05), la transatles (06) i el camí dels bons homes (07). I en el futur, faré la ruta de l’ermità aquest setembre i de cara a l’any que ve, volem anar a fer la Lhasa – Katmandu a l’Himalaya. Si algú s’anima...
Qualsevol cosa que et proposis pots fer-la. Viu els teus somnis!
Dissabte 9 d'Agost a les 9:00 sortíem sis personatges direcció Asturias, 824km i unes 8horetes.... i a mitja tarda ja estàvem plantats davant de l’Hotel de La Cortina on ens donaven la clau i les instruccions de la super casa rural.Un cop instal·lats a fer una visita per Pola de Lena, un poblet a uns 15km una mica més gran d’on estàvem. Per anar-nos aposentant a la zona, comencem prenent unes sidres, una ampolla, dos gots i una senyora anar servint i a veure com xupitos, lo de prendre’t el got tranquil·lament mentre vas parlant amb els col·legues res de res....
Allà ja vam conèixer dues senyores que ens van comentar una mica on podíem anar a sopar, que allà tota la joventut estava a la platja a l’agost i que la resta estava mort.... A part una d’elles ens comentava que “mi hijo tranquilamente se fue a subir el Angliru, antes pasas un puerto de nada, arriba se tomó un sándwich y para casa, tardo unas cuatro horas y eso que no entrena mucho, solo sale algún domingo” De passada ens comentaven que dilluns i dimarts plouria, així que si volíem anar a fer l’Angliru millor diumenge. Primer tots decidits que sortíem desde la casa, després de sopar vam anar a fer una part del recorregut amb la furgo per veure que tal, resulta que el puertecito estava bastant bé, hi havia alguna rampa que la furgo tenia feines per pujar, així que la cosa s’anava complicant, comencem a pujar l’Angliru i ens trobem un cartell de carretera cortada per obres, que bé, allà vam tornar cap a casa sense saber que ens esperaria a la pujada, si podríem arribar a dalt, si hi havia un forat a mitja pujada,..... tots a dormir nerviosos.
Diumenge a les 9:00 del matí quedem per esmorzar i a les 10:00 tots cap a l’Angliru, el Bernat, el Sergi i el Jose pugen a la bici per començar el gran dia, la Neus, l’Enric i la Marta amb furgo fins a peu de port, La Vega(Riosa),.. allà escalfant una mica fins que arribés la resta i comencem a pujar.... a les primeres rampes ja se separen les fèmines dels machos i cap amunt..... fins al cartell de les obres anaves pujant tranquil·lament, però pensant en el que et quedava, de cop un parell de rampes dures esquivant vaques i comença un camí de gravilla, perfecte a falta de 5km tot és gravilla,.. no costa prou fer rampes del 20%,... i allà ja “sálvese quien pueda” cadascú al seu ritme per aconseguir arribar a dalt i anar pensant en el fill de la senyora,... "nada si el xaval casi no entrena", pues no estan ensenyades les mares,...... Per variar el Bernat primer en arribar a dalt i sense posar un sol peu a terra, després venien el Sergi, l’Enric i el Jose que van anar parant en algun lloc per recuperar l’alè i poder continuar, i seguien la Neus i la Marta que a les rampes més dures les van fer amb el cotxe de San Fernando, un ratito a pie y otro andando.... si al Contador li sembla dur!!!! I ara tocava baixar, a les fèmines casi que anaven més lentes que pujant, per sort un cop arribats a l’asfalt la cosa estava xupada. Baixada i tornada cap a casa tornant a passar el puertecillo, tots amb bici excepte la Marta que algú o altre havia de tornar la furgo y per rang de forces.....
Dilluns un dia de relax, així que aprofitem per anar a visitar Potes, res només unes 3h i algo de viatge per veure el poblet, dinar i anar cap a Fuente Dé on per agafar el funicular i pujar a dalt, a part dels 14€ només 1:30h d’espera, així que vam decidir pasturar una estona per baix amb les vaques, abans de tornar a fer les mil hores de viatge per tornar cap a casa.
Dimarts sortida amb grupeta de relax per fer el port que teníem al costat de la casa, La Cubilla, evidentment un cop pujat l’Angliru, aquella pujada es va convertir en un passeig per la rambla, aquest cop amb pal de la Martaen els últims metres. Unes fotos i baixada cap a la casa, amb un vent espectacular, així quela Marta, amb les Spinergy amb perfil no anava massa bé i fan canvi amb el Bernat i amb la cara que feia pagava, quin patiment de no matar-se a cada curva.
A la tarda volteta per Oviedo, primer com és lògic visitant totes les botigues de bici de la zona per trobar algun que altre recanvi i després visita de rigor pel casc antic.
Dimecres un altre dia fort, Lagos de Covadonga, aparquem a Cangas de Onís i cap a munt, amb el canvi de llantes del dia anterior, tots piquen amb el Bernat pq pugi amb les Spinergy amb un 25 en comptes de amb el seu 28. Així que comencem a planejar, el canvi de la Marta comença a fallar, així que en un petit despiste es despenja. A la pujada el Bernat esta patint més del que es pensava, així que l’Enric aprofita el dia per culminar en primera posició, seguit del Bernat que esta desitjant recuperar les seves llantes amb el 28, el Sergi amb algun problema al canvi arriba en tercera posició. El Jose tot desquiciat pq el canvi no li funciona ni enrera espera a la Neus per acabar de pujar junts. I mentre, a falta de 3km, a la Marta se li queda el plat posat en una baixada i no el podia treure, i amb rampes del 13% tampoc era plan, així que s’ha d’esperar a que la vinguin a rescatar pq tampoc hi ha cobertura per trucar, genial. Al final cap a casa amb un mal gust de boca per alguns i amb el dia triumfant per altres. El Jose passant per una de les botigues d'Oviedo per veure si solucionaven els problemes de canvi.
I aprofitant que dijous descansaríem, a la nit cap a Gijón, sopar en una pizzeria i a fer uns beures a la zona de festa, allà per suposat que el Bernat i el Sergi van aprofitar per tirar tot el seu arsenal, no hi havia qui es resistís al local, que si Italianes, de Burgos, reporteres.... a les 3 es canviava de zona però en l’intent algú no es trobava gaire bé, i cap a casa, bé després d’estar un parell d’horetes en un parc aprop del mar veient el sopar, el dinar i l’esmorzar del Bernat......
Dijous per suposat que no hi havia qui es mogués de la casa rural, una ressaca general, entre beure i dormir poc,.....tot i així aprofitant que el Bernat havia de netejar la furgo, el trio amb el Sergi i Enric van aprofitar per veure la Cobertoria i el Gamoneteiro de cara a pujar divendres, resulta que el Gamoneteiro és un camí de cabres, així que van decidir que en tindríem prou amb la Cobertoria. I cap al vespre unes reparacions mecàniques del Sergi, es veu que de jove havia treballat a Probike, tot i posar en dubte al llarg de tot el viatge les seves dots com a mecànic "allà segur que només netejaves bicis", al final va resultar que dominava bastant....
Divendres últim port d’Asturias, La Cobertoria, anem amb cotxe fins Proaza i vam aparcar a uns kms per escalfar una mica abans de fer el port, aquest cop triomf del Bernat per la revenja, seguit del Sergi i l’Enric el que es veu que al principi havia atacat massa vegades per tensar al Bernat i seguits del Jose i la Neus, per fi al Jose li funcionava el canvi i va poder fer una sortida com deu mana. Aquest cop la Marta va anar a rodar per pla per recuperar-se.
Dissabte al matí recollir i canvi de lloc, el Jose dilluns ja treballava, així que ell i la Neus ja tornen cap a caseta. La resta cap a Navarra, en busca d'un camping en alçada. Al final destí Isaba, quins paissatges, quines vistes. Tota la zona espectacular, molt més que Asturias, així que ens ho apuntarem per un proper stage i poder-hi passar més dies. Al vespre reconeixement de zona i un bon sopar al Hotel del poble i cap a dormir.
Diumenge17 llevar-nos i cap a fer el port que teniem més aprop, Pierre de St. Martin, el cansament ja era notable, així que sortim a ritme suau planejant, quan començava la pujada la Marta té unes molt males sensacions i decideix tornar cap al camping, però un cop allà agafa la furgo i cap a perseguir la trupe, aquest era el dia del Sergi, així que els hi fot el pal al Bernat i l'Enric i com un posseït cap a fer cim en 1a posició, la Marta els enganxa casi arribant dalt, per tirar unes fotos i fer algun que altre vídeo. I ara baixada a fondo fins al camping on per suposat el Sergi els hi torna a fotre un pal rere l'altre.
Resulta que en l'excursió la Marta ha punxat, així que a la tarda ens va tocar canviar la roda, entre no tenir la clau que tocava, que la llanta va amb gruixos i que a sobre llavors la roda no cavia en el lloc de la de recanvi,... millor que només ens dediquem a les nostres coses pq estar clar que de mecànics no és lo nostre. I després de visita al Roncal, eren les festes, així que vam poder veure els seus jocs bèsties, tiro de queso Roncal.
Dilluns ens tocava descansar, però el Sergi i el Bernat els hi cremaven les cames, així que van tornar a baixar fins al Roncal per fer una volteta planejant, i suposem per si trobaven les jaques que havien vist el dia abans.... Un cop dutxats, visita a Roncesvalles, mític pq hi comença el camino, resulten ser tres cases i dos restaurants,... "si lo sé no vengo" bé millor tornem cap a Isaba,... parant-nos a la piscina d'Otxagabia per fer una migdiadilla....
Dimarts un bon esmorzar i cap a fer el Larrau, aquest cop dues variants, 1a parada el Laza on deixen la Marta a dalt de tot per començar a afafar embalació per pujar el Larrau per la banda fàcil, anar pujant tranquilament, arriba a dalt, no hi ha cap cartell de que s'ha arribat, una boira espesa que mullava, un fred terrible, per sort el trio havien deixat la furgo per poder-los esperar fins que arribessin. El trio baixa cap al costat francés, en plena congelació, amb una boira que no veien res,.... i un cop baix comença el Larrau, el Sergi ja estava per l'arrastre així que es queda, mentre l'Enric li va fotent pals al Bernat, que aquest ja no va poder aguantar , finalment el triomf del dia per l'Enric, seguit del Bernat i amb el Sergi a uns minuts, pagant la pujada del St. Martin. Baixada amb furgo fins a una gasolinera i allà el trio baixa de la furgo per tornar fins al camping amb bici per poder estirar cames i recuperar-se del fred.
Classificació final del pique portuari:
1er Bernat Cañellas amb 1100 punts
2on Enric Forn amb 1060
3er Sergi Pujabet amb 1035
Un bon stage que per alguns anirà molt bé, per d'altres hi haurà un cansament important, però el que estar clar és que ens ho vam passar molt bé i que hi ha moltes anecdotes que queden pels presents. Ara a pensar en el següent stage pel 2009!!!
Entrades
