dimecres, 30 de març del 2011

XALLENGE PENEDÈS: VILANOVA I LA GELTRÚ


Aquest cap de setmana hi havia vàries opcions, els homes de veritat anaven a Sta. Perpetua de la Mogoda a córrer el provincial de Barcelona i els del Club,aprofitant que feien una cursa a casa havien decidit corre el Open Natura i fer acte de presència!
I els més il·luminats, vam decidir anar a Vilanova i la Geltrú a fer una de les curses de la Xallenge del Penedès. Perquè clar, anant la majoria del equip a Sta. Perpetua, o fent una pedalada a casa, hagués estat més fàcil triar una d’aquestes dos opcions. Però no, cap a Vilanova!! Es veu que vaig triar l’opció bona però, bé almenys nosaltres, tot i ploure, vam córrer!! (N’hi ha dos, que em van remarcar que ho especifiqués a la crònica, jejeje!!)
A les 7 del matí, estem el Sergi i jo esperant al Vidalet, i que no ve…evidentment s’ha dormit! Que bé que comencem el dia. Està plovent, i no poc!!!  Marxem mitja hora més tard del previst i plovent! De camí, els comentaris són: “si allà fa el temps d’aquí, jo passo de córrer”. I el dúo maravilles anar escalfant-se mútuament:”que si et fotré una minutada”…” ui que avui ja et pots preparar, que no em veuràs passar”…vaja dos contrincants!!
Arribem a Vilanova i la Geltrú i tot i tenir un copilot de luxe amb GPS, no hi ha manera de trobar l’estadi, sort de les indicacions d’un vilanoví…Arribem i queden 20 minuts per sortir, i està plovent, poc, però plou!Quan arribem al pàrquing, anem trobant gent que marxa…QUINA BONA PINTA!!!
A les inscripcions, que si Sí, que si No, que si ja hem vingut fins aquí, que sembla que no plou tant…ME LO TEMIA!! Que CORREM!!! I encara em diuen que si vull, em quedi a la furgo! Si home, si he vingut fins aquí i ells corren, JO TAMBÉ. (I a més, pq ens enganyarem, no vaig poder evitar pensar en les “bulles” de la Marta, si li deia que no havia corregut per plujaJ)
Allà preparant-nos per la sortida, també ens trobem el David Pujols i el Marc Solsona, així que ja som 5 integrants del Òdena!
Sortida neutralitzada per dins Vilanova fins començar el camí. Veig el Vidalet que ens enganxa des de la furgoneta…que fa??Estava escalfant?? Una mica més i marxa  la cursa, i ell allà fent sèries!! Ara ho vol fer tot súper professional…però si ha arribat que quedava res per sortir, perquè n’hi ha un que s’ha dormit!!!!!Si es que….
Primer tros molt ràpid de pista fins arribar al primer corriol, que a les alçades que vaig jo, la majoria van a peu! Després arriba una superpujada de formigó, i la faig en paral·lel amb una altra noia disputant la 3ª plaça. Bufff quina pujada, se m’ha fet tan llarga!!Arriba per fi la baixada, i la passo! Però és bastant pedregosa i tota molla (he de posar alguna excusa…) perquè em foto una hòstia de campeonato!!Evidentment la noia em passa i uns quants més. Se’m surt tota la cadena, i la lio una mica allà al mig…i es paren una nois a ajudar-me (això de ser noia enmig cursa BTT, va bé!!). I llavors lo típic, et pregunten si t’has fet mal, i claro que s’ha de contestar???…Quina vergonya, eh!!! Res, amb la mà una mica inflada i un fantàstic cop al lateral del cos, segueixo, i arribo sencera. 
Un circuit bastant fàcil i molt ràpid, s’ha de dir que el van haver de retallar per les pluges, i van ser un total de 27 km!Enfadada per haver-me ostiat, però contenta per haver corregut! Ara ja està fet!!
A més, quan estic entrant a meta, ja sento els Supporters de l’Òdena cridant i animant!! És a dir, si ets vergonyós, penseu que està contraindicat anar de carreres amb el Vidalet i el Pujabet JEm dediquen una dutxa d’aigua amb la manguera de rentar les bicis, mentrestant passo…A sobre!!Com si no hagués tingut prou aigua durant tot el dia!!
I de la resta, tots prou bé. Val a dir que el marcador Vidalet/Pujabet, queda actualment 1-1!! Així que a veure qui desempata a la següent cursa!!!

dimarts, 29 de març del 2011

MALA SUERTE MORITO

Divendres al migdia , al Baixar al garatge , me'n adono que la KTM no hi és . MALA SUERTE , XAVAL ; penso , " un altre que li ha tocat la loteria " . Rabia , indignació , impotència , etc , etc ....
Diumenge a la tarda ; em disposo a anar als Mossos a fer la denuncia pertinent , ( bla bla bla , bla bla bla ) , acabat el rollo , baixo al centre d'Igualada per reunir-m'he amb la meva família . Mira !!! un aparcament !! faig maniobra , aparco , tanco el cotxe i , quant em dono la volta ; ZAS !!! se m'en va la mirada a la primera bici que passa , ÒSTIA  !!!! però si és la meva . Em falta temps per posar-me les claus a la butxaca i sortir llescat . El morito no s'en avia adonat ; així que jugo amb avantatge . Corre Ramon , corre , que ja és teu . PLACATGE !!!! OUT !!! GAME OVER !!! S'acabat , morito ; quan s'en vol donar compte , el tenia atrapat . Demano ajuda als ciutadans que passejaven per allà per que amb truquin a la policia . En menys de 5 mts. arriben , però l'espera es fa interminable ; el morito no estava a gust , i jo patia per que s'hem escapes ; però el vaig convèncer de seguida ,  li vaig dir " si t'escapes , et trenco el braç " ; el tenia ben agafat . Mare de deu , quin merder ! vam acabar amb 6 policies , 2 moritos detinguts  i un grapat de vianants que , van gaudir en 3D d'una bona escena de novel·la policíaca .
Més tard , compareixo als Mossos ( han demanat la meva presència ) , m'expliquen procediment penal  dels lladregots ; ( són majors d'edat ) . Adjunto factura de la bici i , " chapo " , són més de 400 € , no és urt , és robo ; BIEN !!!
Recupero la bici , i ,                                    MALA SUERTE , MORITO .

OPEN NATURA BTT ÒDENA


Ens trobem a la pista de l’escola d’Òdena  sobres les 9:45 en Ramon, David Rubio, Sergio Trujillo, el Jaume Xaus i jo ( Jaume  Tort ).  Be ja temin els dorsals recollits i posat a la bici apunt de disfrutar de l’Open Nautra. El dia no es que sigui molt acollidor però bueno.

Ens posem a la zona de sortida i a les 10:00 H es dona la sortida, se surt en un peloton que realitza un tap per els carrers d’Òdena però res... poca cosa... ja ens encaminen cap al camí de terra .. el terreny molt bé per haver plogut la nit passada.

Anem fent el camí quant ja comença la pujada cap als molins el peloton es desfà en un pispas! Es va pujant cadascun al seu ritme.. jo vaig tirant.... a mig pujar em seguix una estona el David, al arribar a dalt, fent una mica  pista, que encara es desfà més el grup de gent.

Em  paro  al primer avituallament, uns  segons i res de seguida torno a tira, en aquestes el David arriba. Vaig fent camí per les trialeres, camins entre el bocs, pista tot en direció a les trialeres de la best de castellfolit. Molta gent baixant a peu per allà.... jo cridant pas!!  que això es baixa i ho vull baixar! Més d’un  dient si senyor quins collons que tens noi! En arribar a baix fent un tros de pista asfaltada que ens porta  cap a camí de terra. 2 on avituallament.

Faig el mateix ,  vaig tirant fent el camí, camins per dintre els bocs.... direcció als camins cap a el refugi de protecció d’animals, seguint fins arribar a Òdena.

Arribo al final,  recullo esmorzar que donaven, espero  a que arribessin la resta, al cap d’una estona ja arriben tots, cadascun al seu ritme. El Ramon ha tingut que baixar per carretera des de Castellfollit per problemes mecànics a la seva bici de substitució que tenia,  ja que a la seva de sempre li van virlar aquesta setmana.... be estem tots però el Sergio no arriba, no ve.... resulta que se anava esperant el Ramon. En total em fet un total de 35km per la Natura d'Òdena. Un circuit molt xulo per el meu gust i la resta del grup!

dilluns, 21 de març del 2011

DIUMENGE 20 MARÇ: LA POBLA

Ens trobem a les 8'00 a la plaça d'Odena , l'Urrutia ( pare ) , en Ramon , David Rubio , Kike , Jaume tort i el  Comaposada .
Ven esperat una estona prudencial , ens dirigim fins casa del Trujigrant ; però no sabem el pis . Desèrtic !!! ; així que prenem sortida cap a la Pobla . Encara no havíem fet 3 Km , sona el móvil ( ring , ring ) . Ostres , el Trujigrant surt disparat de casa seva en direcció contraria a la nostre; sense èxit ; així que , ens toca fer "paron " , fins que , al cap d'una estona , ens brinda amb la seva presència . 8'40 , reprenem ruta cap a la Pobla , on , el Ramon , proposa esmorzar ( que ja són les 9'00 , tios ) . Uns sí , uns no  !!! , però , com a bons "domingueros " , ens tiba més el bar que els pedals , jeje . Immillorable ; esmorzar a la terrassa , cara al sol ; gaudint de la seva escalfor -MMMMMMMMM - que bé .
Venga , va , 9'40 ; potser que fem algo de bo . L'Urrutia , amb el seu GPS , proposa pujar per uns corriols que té memoritzats ; així que , tots en fila índia , nem pujant entre l'espessor del bosc ; molt maco . Ara ens toca baixar , alguns canviem posicions i , avall !!! . Abans d'arribar a Castellolí , trobem uns tolls considerables que , són impossibles d'esquivar . Ja hi som ; màquines fora , a veure qui "pilla " ; el Ramon , pel mig , no semblava tan fondo ; "carai , que freda que és " ; el Jaume , pel costat dret  ( sort que anava amb molta precaució ) vaja forat , de poc que no surt pel davant , els demés  veient les expectatives  , fugen per entre els arbres . Ja a Castellolí , per refer-nos tornem a parar en un altre terrassa a fer un veure ( avui sembla una ruta baritima ) . Quant ja estem ven torrats pel sol , decidim marxar , tot passant primer pel circuit , on gaudim , per una estona , de les derrapades dels autos en plena cursa ( espectacular ) . Avui finalitzem amb 35 Km i un desnivell que , millor no l'explico , jeje .



dimarts, 15 de març del 2011

DIUMENGE 13 MARÇ: CASTELLFOLLIT

Aquest diumenge 13 de març, ja que ahir va ploure tot el dia, decidim canviar la ruta prevista i pujar a Castellfollit del Boix i tornar aviat de nou a Òdena. Ens trobem a la plaça en Josep M. Comaposada i en Jaume de Castellolí i, un cop ja estàvem a mig camí de Can Roca s’afegeix en Sergio Trujillo que anava una mica just de temps. A Can Roca ens trobem en Ramon i decidits cap als molins!
Trobem el camí bastant enfangat a la part final de la pujada i és fa especialment pesat. En Ramon ja volia descansar “per sempre” sota la creu del cap de munt, però arribem abans de les 10 a Castellfollit del Boix. Després d’esperar-nos bastant per esmorzar baixem d’una revolada a Òdena i a les 12 ja estàvem a la plaça de nou. Ruta curta d’uns 30km i 600m de desnivell, ja després de els últims dies ja tocava descansar una mica.



dimarts, 8 de març del 2011

DIUMENGE 6 MARÇ: VALLFOGONA RIUCORB

Avui diumenge 6 de març tornem a realitzar una sortida externa i conjunta amb la colla betetera de Lleida. Aquest cop partim d’aquí cap a Vallfogona de Riucorb en Ramon Tapioles, JM Comaposada, David Rubio , Rafa Urrutia i Toni Agüera.  Quan arribem  al destí, ens trobem amb un ambient molt gèlid que ens esperona a posar-nos en marxa sense prendre un cafè abans, malgrat els retrets d’alguns. La ruta està plantejada per fer descens per una sèrie de corriols   distribuïts per la zona i que enllaçats donen una volta circular. Tanmateix, per cada descens cal la prèvia ascensió pels turons de la zona amb la qual cosa seran 5 pujades i els seus 5 respectius descensos, un autèntic perfil trencacames. Comencem la primera costa passant pel poble nudista de Fonoll que arrenca de nou alguns comentaris sobre el cafè  pendent, però amb un to més sarcàstic sobre la manera de servir-los atenent a la peculiaritat del lloc. Unes bromes que s’aniran repetint en el curs del trajecte. Assolim el cim amb la suor ja corrent front avall i agafem la primera sèrie de corriols de baixada. Una passada! Baixada ràpida per bosc,  traçat ferm , sortejant arbres ( excepte una branca que tots ens mengem, però sense lamentar res) i alguna pendent més o menys abrupte, perfectament transitable. Un cop arribats a baix la vall, tornar a pujar pel turó corresponent i tornem-hi! Ens anem repartint i col·locant en les baixades: al davant alguns del grup de Lleida , entre ells el guia; després en Ramon,que sempre en volia més i no se li resistia res; en Josep Maria baixant segur i amb més precaució; en Toni que baixava igual que pujava, disparat; en Rafa , molt ofegat en la pujada es defenia bé baixant;  jo, seguint l’estela i amb bones cames per les pujades; i darrere altres de Lleida més reticents a tanta baixada i que no dubtaven en posar el peu a terra o deixar passar  primer la bici i després ells. Al fons de la vall i quan ens reagrupàvem era normal escoltar: “ els frens treuen fum” o “jo m’he menjat un  pi allà darrere“ Finalment, retornem exhausts al punt de sortida després de tot un matí i una mica més pujant i baixant per la zona i sense cap greu accident. Només destacar, una sortida de roda arreglada a temps, un trencament de cadena solucionat ràpid, una punxada reparada amb traça i una trompada per vinclament de la bicicleta sense cap víctima . Fitxa: 36 km. i uns 1200m de desnivell de pujada i els mateixos de baixada. 



dimarts, 1 de març del 2011

DIUMENGE 27 FEBRER: TOUS

Ens concentrem a la rotonda de Montbui en JM Comaposasda, Sergio Trujillo, David Rubio, Ramon Tapioles , Javi Ramos , Arturo  i un altre Javi , per això de què passa sempre , no en teníem cap de Javi i ara en tenim dos de cop.  Sortim més abrigats del que cal i perquè el Sol fa estona que llueix ( la setmana següent canvi d’hora, atenció)  excepte per en Ramon  que es treu roba , però augmenta  pes amb la seva nova camelback.  Bé, comencem a pedalejar i aviat ens perdem , entossudits en buscar un camí que sembla que no existeixi , encara que en Tapioles està disposat a obrir camí.  Seguim pel dret  i passem el coll del Guix, baixem a la Fou, sense rastre d’aigua, i anem al centre de Tous per esmorzar.  Com  arribem els últims, ens fan passar a la sala gran que està ocupada per un  exèrcit d’avis i àvies que , per sort , ja desfilen cap a casa, encara que alguna intenta emportar-se en Ramon . La cosa continua més o menys bé, fins que el Javi Ramos no se li acut altre cosa que demanar un te i ja perdem el poc respecte de la cambrera que dispara irònics  comentaris als qual ni el Sergio, amb algun carajillo de més e inesperat ( segons ell),  pot respondre. Marxem  i tirem a baix  per carretera per desviar-nos i començar una ascensió forta que ens  porta a la pista de ca l’Aubareda. Allà  torcem per pujar la contundent pendent de la serra de Miralles i sortir a l’altre vessant, a tocar de la Censada.  Envalentonats (i algú amb l’efecte dels xupitos en el cos) tornem a creuar la serra per la senda de ca l’Amigó per prendre el camí que condueix a la carena de la Tossa. Pugem, doncs,  per una empinada ascensió i aconseguim arribar a la Tossa.  Arribats a aquest punt , en Ramon pren les regnes i ens dirigeix per una trialera força  ràpida en descens.   Per fer el camí de tornada a Montbui  en Ramon, altre cop, ens condueix pel torrent de les Bruixes en un terreny ple de fang i bassals  d’aigua  que ens arrenca alguna rialla quan algú casi llepa o fica el peu a l’aigua.    I ja hi som a Montbui d’on anem a rentar les bicis.
Una jornada de molta exigència, però amb una  resposta de tots excel·lent. Ah! I a més   filmada per en JM Comaposada amb la seva càmera al casc. Fitxa: només destacar els 1800m de desnivell.