dilluns, 25 de febrer del 2013

DIUMENGE 24 FEBRER: CASTELLOLÍ


Mañana no tan fría como se preveía y nos encontramos en la plaza 6 componentes del club (Tapi, Toni, Jero, Alex, Artur y yo Kiko) antes de salir Alex intenta vaciar de aire la rueda con tan mala pata que se le sale el obús, gracias al Artur que se desplaza a casa y trae otro, el manitas del Jero lo repara teniendo en cuenta que no lleva recamara. Una vez reparada la rueda iniciamos la marcha la cual tomamos en la misma dirección de la Anbaso de Odena, en la subida a Puig Aguilera nos damos cuenta que el grosor de la nevada es bastante mayor a la caída en la Conca, subimos el sendero de la zeta y el Artur es el único en subirla de un tirón (vaya maquina), una vez arriba como vemos una imagen de postal decidimos inmortalizarlo como no con foto. Paramos a un biker que pasa por allí y muy amablemente nos hace la foto, seguimos hasta la punta del Puig Aguilera y bajamos la trialera de la Anbaso de detrás y el Tapi se la hace entera y eso que está llena de nieve(si es que cuando no hace la croquetilla es una máquina, je,je,je). Una vez estamos abajo de la trialera se decide ir por lo directo ya que se hace tarde así que vamos por el Clot de San Feliu, pero a medio camino el Jero y el Alex conocen otra ruta así que sin pensarlo se ponen delante y lo hacemos y así llegamos a Castellolí donde paramos a almorzar.

Después del almuerzo no tenemos claro que hacer y después de decidir una ruta nos ponemos en marcha y por mayoría y porque creíamos que había menos barro hacemos la subida de la Copa Catalana que se hizo en Castellolí pero como hay bastante nieve perdemos un sendero de subida ,entonces hacemos el camino directo hasta la casa donde está la balsa . Antes de bajar el sendero nos encontramos con el Mallen, Jaju y otro biker que no se el nombre, los saludamos y seguimos después de que ellos desaparecieran en un momento. Una vez abajo del sendero cogemos la pista que nos lleva hasta La Pobla ,bajamos las escaleras al lado de la vía del tren, cruzamos el rio y subimos la pista de los depósitos de Vilanova pero a medio camino el Jero y el Alex nos tienen que dejar ya que el alex tiene molestias en su rodilla y se van a casa por lo directo. Nosotros seguimos  y hacemos parte de la Maraton de Vilanova del 2011 donde el Tapi toma las riendas y nos lleva a un par de trialeras made in Tapi. Como ya se hace tarde y estamos en Vilanova nos despedimos después de 40 Kmts de una mañana plagada de trialeras o sea una mañana de Tapi je,je,je.

dissabte, 23 de febrer del 2013

PRESENTACIÓ EQUIP ÒDENA-TOMÀS BELLÉS

 
Ahir al vespre vam fer la presentació del equip de BTT ÒDENA - TOMÀS BELLÉS per aquest 2013

Amb els corredors:

Cadets: Alex Alonso, Toni Fernàndez
Elits: Carlos González, Cristian González, Jaume Tort, Joan Rigol i Enric Vidal
Fèmines elit: Lídia Borràs, Meritxell Obradors i Penèlope Verdaguer
Màster 30: Joset Enric Farriol, Enric Forn, Javier Jurado, Jose A Mallen, David Pallarés, Albert Planas i Raúl Rubio
Veterans: Joan Badia i David Verdaguer

I tot això gràcies als espònsors que ens ajudaran aquest any!

Ajuntament Òdena 
Tomàs Bellés
Abina
Elements
Plack Decor
Calçats Magí 
Ferreteria Anoia

Serà una bona temporada!

dimarts, 19 de febrer del 2013

V XALLENGE DH GODALL: PRIMERA PROVA DEL ANY DE DH

DIUMENGE 17 FEBRER: CASTELLOLÍ

Buenos días de nuevo, otro encuentro en la iglesia, esta vez nos encontramos kiko Ramon Gabriel y yo, decidimos la vía rápida para llegar de hora puesto que Gabriel decide quedarse con su grupete, pues empezamos al pedaleo ritmo normalillo ya que el mas que menos llevaba sus pinillos venga vamos allá para can Macia empezamos a subir un poco de cosa y pequeños desniveles, ya estamos a la altura de la ermita de San Feliu y de repente llamada al móvil, vaya, es el Gabriel su pequeña colla le falla y decide ir para casa pero pregunta por donde vamos, Kiko dice vamos a rescatarlo y nos encontramos por el camino total nos encontramos antes de llegar a can Macia. Vale ya somos cuatro componentes, venga chicos, media vuelta y a por lo que íbamos, volvemos a estar en la ermita el gabri coge buen ritmo dirección para el clot de San Feliu ya empezamos a subir el Gabri nos sigue marcando ritmo pero que pasa, avería gabri revienta, nada reparamos rápido y continuamos todo el clot hasta llegar al cruce que sigue para san Pau, el Gabri sigue destacado lo tendremos que fichar, hoy parece la mañana muy pistera, ya estamos a la altura del cruce de san Pau y nos encontramos el Gabri parado suministrándose material, vamos un plátano, venga vamos para Montserrat parc, cogemos carretera el coll del bruc y rápidamente rompemos a la izquierda para la Font de ferru. Mañana agradable, seguimos pista hacia los mullons y seguidamente torcemos a la derecha para ir a buscar la trialera hacia paintball, pero que pasa, sorpresa nos han robado la trialera, impresionante han pasado una maquina hasta el paintball, o sea ha desaparecido, pues pista nueva, una vez abajo seguimos por el corriol hacia Castelloli, al menos haremos algo. Bien parada al bar via rápida, cogemos los caballos y vuelta para casa hay quien ha salido para cumplir y debe estar en casa temprano, así que dirección circuito un par de trialerillas mas y para can Macia, pero antes a la altura de la autovía el Ramon recuerda un terraplen del Artur y decide tirarse, ´´BIEN´´ , perfecto hasta can Macia, nos despedimos de Kiko, y el resto hacia la Masia, buena salida unos 42 quilometros. Hasta la prosi

DISSABTE 16 FEBRER: LLORENÇ DEL PENEDES

Sábado con menos frio que los anteriores asi que la mañana promete y es así cuando delante de la Ford nos encontramos (Pepe, Freddy, Ferran, Albert, Israel, Isidre, Eulogio, Antonio, Ezequiel, Esteban, Lazaro, Alex, Jaume, Marceli, Juan Carlos, Jordi Romero, Juan Cabrerizo y yo Kiko). Esta semana se ha decidido hacer dos grupos en la salida, los que quieren ir mas fuerte y los que quieren mas ligth, en el grupo más cañero vamos (Freddy, Ferran, Cabrerizo, Esteban, Ezequiel, Israel, Jaume, Lazaro, Albert y yo Kiko) los demás por el otro lado, punto de encuentro La Marinada. Salimos de Igualada hacia La Pobla y una vez se sube el Charó ya se ve que la cosa va en serio pasamos por Capellades y nos desviamos hacia Vallbona donde un compañero tiene un pinchazo y es por lo único que se va a parar hoy por avería. Se repara el pinchazo y otra vez en marcha, llegamos a Piera y nos desviamos hacia San Sadurní por el Badorc, cuando llegamos a San Sadurní un compañero decide irse solo ya que el ritmo dice ser demasiado alto para él, los demás seguimos para subir el puerto de Los Cassots y llegar a la N-340 a la altura del Ordal y justo antes de llegar a Vilafranca otro pinhazo del mismo compañero de antes , lo reparamos y adelante con nuestro ritmo de vértigo por la N-340 pasamos Vilafranca, Los Monjos y al llegar al desvío de La Rápita nos desviamos hacia La Múnia donde al llegar nos volvemos a desviar hacia San Jaume dels Domenys y Llorenç del Penedes donde nos espera el especial de la casa (bocata de tortilla de patatas con bacon y salsa romesco con pan de safata y patatas fritas y esta semana adjunto foto),la verdad es que hoy nos lo hemos ganado ya que hemos llegado al almuerzo con 80 kmts y una media de 32.9,vaya si entra bien el especial. Ya después del almuerzo se decide subir la Talaia todos juntos y a un ritmo parece más tranquilo pero cuando llegamos al desvío de Aguaviva nos volvemos a separar, mitad para Vilarodona y mitad para la Serra por los Ranxos de Bonany. Los que nos vamos por Vilarodona ya sabiamos lo que iba a pasar y lo asumimos así que nos ponemos las pilas y apretar cuando llegamos a Vilarodona el regreso es el habitual Santas Creus, el Pont de Armentera , Querolt, Esblada,l as Cuatro Carreteras e Igualada. Hoy no toca refresco por la hora de llegada, casi las tres, así que cada uno para su casa que después de 164.5 kmts ,2200 de desnivel y 29.3 de media creo que ya está bien por hoy, a ver que nos espera la semana que viene con estos fenómenos que creo ya no quieren aflojar si no todo lo contrario.

dijous, 14 de febrer del 2013

SENDERS DE NAVARCLES (10 FEBRER)

Com cada any i de cara a una bona preparació per les curses que s’aproximen aquesta temporada, decidim assistir a algunes de les pedalades que s’organitzen en la zona del Bages. Aquesta vegada la cita va ser a Navarcles, la vintena edició dels senders i pintava molt bé, segons informació que ens havia arribat. Doncs no ens havien dit malament!! A les 7h15m del matí del diumenge ens vam reuní al Canaletes, el David Pallares, l’Enric Forn, el seu amic Eduard Calzada, el senyor Jaume Tort que vam tenir d’anar a buscar-lo a casa, ja que s’havia adormit i jo (Raúl Rubio). Amb unes preses impressionants, ja que anàvem amb l’hora al cul! El senyor Forn amb unes quantes imprudències i a tota pastilla ens va transportar en un temps record a Navarcles. Un cop arribats, desembarco, inscripció i a la línea de sortida. Allà vam tenir una sorpresa d’última hora, en Joan Badia també havia vingut, l’únic que no va poder avisar el dia d’avanç i va decidir anar directament, i que ja ens trobaríem. Tret de sortida, era una pedalada, amb la qual cosa no hi havia classificacions ni temps, però això no li treia a ningú d’anar més ràpid que de costum. Ja només de sortida, l’Enric, el Pallares i jo ens vam posar al capdavant, el ritme era animat i les potes no estaven per hòsties!! El dia anterior aviem fet un entreno de 130km a bon ritme i això es paga! El David, que anava de estreno amb la bici nova, es va animar una mica més de lo normal, i de seguida va marxar amb el grup de davant, l’Enric i jo amb 2 o 3 més, vam formar un segon grup. Vam començar a baixar per unes pistes amb bots inclosos, de sobte en un dels bots, em salta el bidó, merda! En el temps de parar a recollir-lo l’Enric hem va marxar. A partir d’aquell moment i fins l’avituallament que hi havia a meitat del circuit, no vam tornar a ajuntar-nos, sempre el tenia a la vista, però en un circuit on el 95% era tot senders i trialeres era pràcticament impossible poder passar als 4 o 5 que tenia al davant. Un cop ajuntats de nou i amb un grupet de 3 més, vam començar a passar a bon ritme, el circuit era impressionat, l’organització havia obert zones noves a cop de xapo, es veia que havien tingut una bona feina, tot era immillorable. A falta de 8km per arribar a meta, al final de una trialera, em vaig aixecar per fer un petit esprint per no perdre la roda de l’Enric, i quina va ser la meva sorpresa, quan la roda del darrera es va sortir del lloc i em vaig quedar clavat, suposo que portava la tanca fluixa i amb tant puja i baixa va acabar per sortir del puesto. L’Enric no em va sentir cridar, això diu jeje!! I va tornar a marxa amb el David Cuñat, sort que darrera meu hi anava el Josep Maria Mir i es va quedar amb mi, per si les mosques era alguna cosa més xunga de lo suposat. Tornem a arrencar, ja ho teníem fet, 8km de plans i baixada i a meta! Érem dels primers en arribar, el David feia 5 minuts que hi era i l’Enric feia un minutet, així que amb la calma, vam menjar la botifarra i a esperar a la resta. El següent va ser el Jaume, que aquest any promet! I una estona més tard, ja van arribar el Joan Badia i l’Eduard. Botifarra, un cafè amb llet en una pastisseria del poble i cap a casa. Bon matí i bona gent, que més es pot demanar.

PEDALADA DELS ROCALLONS ( 3 FEBRER)

Molta mandra llevar-me d’hora!! Ens trobem a Sant Pau d’Ordal, a punt de donar el tret de sortida a la cursa dels Rocallons. Ens retrobem amb companys i companyes de pedals, i m’alegro de tornar a veure cares conegudes. L’hivern es fa molt llarg i pensar que ja es torna a moure tot l’engranatge de les curses, em fa un “no sé què ” a la panxa. A la sortida em fa gràcia mirar endavant i veure ECO’S per tot arreu! El Raúl, el Planas, l’Enric, el Tort, el Rigol i els germans González. A la sortida, el primer tram era de carretera i quitrà, i se’m va fer una mica llarg, perquè a més era en pujada. Després però, ja hi havia més corriols, amb trams de molta pedra, però que es feien molt bé. També hi havia trossos de pista, però molt ben combinada amb els corriols. Va ser un recorregut molt entretingut, amb una sorpresa al final, quan ja arribàvem al poble. m’agraden aquestes sorpreses, et sembla que ja arribes, i acabes fent un trosset més, i en aquest cas, era un trosset molt xulo. Vaig compartir la pedalada amb molta gent, que ens anàvem retrobant tota l’estona, fent un estira i arronsa molt divertit. És molt agradable pedalar i anar amb gent, i no quedar-te sol com a vegades passa. Una pedalada molt ben marcada i ben organitzada, i amb molta gent. Nota: Excel•lent!

dilluns, 11 de febrer del 2013

DIUMENGE 10 FEBRER: COPONS

Aquest diumenge ens hem trobat deu “bikers” a Montbui: Artur, Kiko, Josep Mª, Jorge, Alex, Jero, Ramón, Sergio, Jaume i jo mateix, l’Iván.  Després d’haver  fet  el cabra i alguna pujadeta, hem sortit direcció Jorba pel sender darrere del Infinit. Un cop a Jorba, sota el pont del ganxo, prenem direcció Copons passant pel corriol que porta a Can Saúl. Com era molt d’hora, abans d’esmorzar  parem a fer un cop d’ull a un salt d’aigua on hem fet algunes fotos i uns riures. 

Després de gaudir de les vistes que ens oferia el paisatge, hem fet la paradeta per esmorzar i agafar forces. Un cop finalitzat l’esmorzar hem tingut un “lapsus”: en lloc d’anar direcció a Sant Pere de Ardesa anàvem cap a Sant Pere de Copons. Per sort, hi havia un mapa a la bora de la carretera que ens ha permès retrobar el bon camí.  Ja en camí direcció a Pla de Rubió, ens hem trobat amb una pujada espectacular tant pel desnivell com per la seva llargada. En aquest punt, un cop fet aquest esforç, ens trobem amb un nou obstacle: dues tanques que tallaven un camí molt pedregós (que el Jero coneixia feia temps). I per depassar aquest imprevist, ens ha tocat baixar-nos de la bici i fer peripècies per passar la bici i nosaltres
.
Desprès d’algunes caigudetes tontes, hem sortit a la carretera de Rubió i hem baixat fins a la bassa de sobre de Jorba. Un cop a Jorba, com la gent feia tard per arribar al dinar del diumenge, hem decidit agafar carretera i amb el turbo cap a casa. Amb tot això, hem fet una bona sortida de 40 km amb un dia esplèndid. 

LA SENGLANADA (27 GENER)

Ens trobem a les 7.30 h del mati al Canaletes un petit grup: Enric Forn, David Pallarès, Raúl Rubio, Meritxell Obradors i Jaume Tort. Sortim rumb cap a Calders. A les  9  es dona la sortida tothom surt molt ràpid! El Pallarès en poca estona li perdem el rastre! Això que va amb la bici doble!!!! Bé doncs som el Forn, Raúl i jo ja que la Meri ens ha dit que anirà amb el seu tiet i els seus amics de Navàs! Anem tirant disfrutan del circuit que és  molt xulo!

Al primer avituallament es paren un moment esperant que jo arribi!! Res uns minuts i ens posem en marxa! A això sí, ni rastre del Pallarès! Mare meva! Van passant els km jo cada cop estic més tocat vaig cap al a baixa i pinxa bufa segur!

Be així que arriba un punt que em quedo sol ja que el Raúl i Forn van fent a un altre ritme. Ja en arribar al 2on i últim avituallament ens trobem tots! A la fi! Aquest cop el Pallarès ens esta esperant! Mengem una mica ens refem i continuem ja fins al final tots junts els 4! A un ritme més assequible per tots! jijijiji

Arribem a Calders passant un bon de mati disfrutan de lo que més ens agrada a tots! Ja només ens queda esperar la Meri que arribi i podrem marxar cap a casa! Fem un total de uns 32 km aprox. i un temps de 2:30h aprox.!  

DISSABTE 9 FEBRER: LA MARINADA


Esta sábado mas calmado en cuanto al tiempo 14 integrantes nos hemos juntado para la salida de hoy (Jordi Romero, Juan Carlos, Ferran, Albert, Jaume, Antonio, Llorenç, Jony, Isidre Eulogio, Pepe, Lazaro,Toni Fontana y yo Kiko), hoy el que tiene ganas de gresca es un servidor así que meto un poco de cizaña subiendo el Coll de Matas para ver si cogemos temperatura ya que la mañana es muy fría -5º, al llegar a La Font del Bosc nos vamos reagrupando para llegar juntos a San quintin de Mediona , pasamos por Guardiola de Font Rubí, San Martí de Sarroca donde nos desviamos hacia la Bleda una vez enlazamos con la carretera que viene de Vilafranca, Jordi Romero y Juan Carlos ponen ritmo de carrera y ya somos pocos los que le seguimos y es que cuando llegamos a La Marinada para almorzar llevábamos una media de 30.5 (hoy alguno acaba con la pájara). Nos sentamos a almorzar donde como no lo que más abunda para comer es el especial de la casa. 

Después de almorzar y como es temprano se decide alargar la ruta , vamos en dirección La Bisbal del Penedés donde antes de entrar en el pueblo nos desviamos hacia La Juncosa de Montmell , una vez allí nos vamos hacia Vilarodona pasando por Montferri donde otra vez se pone ritmo de carrera y hay que esperar a algún compañero . Ya pasado Vilarodona se pega otro apretón para coger a la otra mitad del grupo que no vino por Montferri el cual cogemos al llegar al Pont de Armentera, una vez reagrupados ya se calma el ritmo para subir lo que nos queda de día (noooo) ahora soy yo el que calienta la cosa y nos damos otro tute hasta llegar a Querol (si es que somos masocas). Una vez nos reagrupamos parece que el resto del día se hace un poco más calmado y así llegamos a Igualada con 145 kmts y una media de 27.6 (bien por nosotros la semana que viene más de lo mismo)

DISSABTE 2 FEBRER: CA LA KATY


Esta semana aun a pesar del viento somos unos 20 integrantes los que hemos desafiado al viento,(Fredy, Joni, Jaume, Ezequiel, Esteban, Zaca, Cabrerizo, Isidre, Eulogio, Pepe, Vallejo, Antonio , Albert, Lazaro, Carlos, Jordi Romero, Marcelí, Ferran, Juan Carlos, un amigo de Lazaro y yo Kiko). Tomamos direccion La Portella  y ya se nota que hay alguno con muchas ganas de bici  ya que enseguida se hacen tres grupos, yo me quedo detras ya que mi compañero de salidas de entre semana Vallejo hoy al no trabajar de noche ha podido salir así que hay que hacer bondad y acompañarlo.Ya cuando se llega arriba nos reagrupamos pero les decimos al grupo que no nos esperen y que ya nos encontraremos en el almuerzo. El grupo coge direccion San Juan de Mediona y San Quintin por Les Cases Noves de Can Pardo y Pepe ,Vallejo y yo vamos por Font Rubí,el tramo de Guardiola de Font Rubí hasta San Martí Sarroca fue infernal con el viento que nos daba de costado, habia rafagas en la que creíamos que íbamos al suelo menos mal que llegamos pronto a Cal la Katy donde ya esperaban Isidre y Jony que se vinieron directo por Coll de Matas, el grupo llegó unos 15 minutos despues y ya nos pusimos a almorzar (pedazo de almuerzo por 6 euros,genial).

Despues del almuerzo decidimos regresar por lo directo y mas resguardado, subimos La Serra por la vertiente de Vilafranca, bajamos a La Llacuna, donde las rafagas de viento fueron las peores del dia de autentico pánico. Al llegar a las Cuatro Carreteras ya la cosa se calmo ya que el viento casi todo los que nos quedaba de camino nos dió de espaldas (una ayudita de vez en cuando no va mal) y llegamos a Igualada a tomar algo con 105 kmts con la sensacion de haber hecho 30 mas por el viento pero con estos valientes no nos para ni viento ni lluvia ,bueno lluvia si ,je je je.

divendres, 8 de febrer del 2013

DIUMENGE 3 FEBRER: MAIANS

Aquest diumenge ventós ens trobem a la plaça de l'església d'Òdena en Jero, Artur i Josep M per fer una petita ruta diferent a la prevista inicialment. Enfilem cap el Raval d'Aguilera per agafar el corriol de la Telefónica per quedar més protegits del vent. En arribar a Maians baixem per la trialera que porta al Torrent de la Figuerola, un clàssic de l'Anbaso, per pujar camí amunt per enllaçar a la pista que porta a La Guàrdia, baixant per un parell de trialeres més. En arribar a l'alçada de Cal Torres girem a l'esquerra en direcció a Maians i ens desviem de nou a l'esquerra abans d'arribar-hi, per baixar de nou per la trialera que ens retorna al Torrent de la Figuerola. En aquest punt, com que el vent no afluixa, decidim anar a esmorzar a Òdena passant per sota el Puig Aguilera. Finalment hem fet uns 28km amb uns 500m de desnivell positiu acumulat.


DIUMENGE 20 DESEMBRE: LA LLACUNA

Per falta de temps i oblid, encara que sigui molt tard, us poso les fotos de La Llacuna.
Va ser una sortida del diumenge 30 de desembre en que en Ramon va fer de guia i ens va portar "pel camí de l'amargura". No només es va anar a la Llacuna, també es va pujar dos cops a l'antena que en diuen "la pujada de l'infern" i, a més, ens vam endinsar per dins un dels tallafocs de les torres d'alta tensió amb les bicis a coll. Finalment van sortir uns 55km i el desnivell ni t'ho explico.
Salut!

dimarts, 5 de febrer del 2013